Després d'escoltar per segon cop el nou single del Fito (Antes de que cuente a 10) m'he quedat bé. M'he quedat bé perquè m'agraden les cançons que Fito ha fet fins el moment, i aquest single no és més que un remix de Fito: el ritme, els riffs de saxo, els riffs del Carlos Raya. Inclús la melodia recorda a Medalla de Cartón. Ben mirat, si que hi ha algunes novetats, però no són pas positives, per exemple el Fito s'ha encomanat d'alguna cantarella popera impròpia d'un ex-roquer (cap al 3.08). I també com a novetat negativa, un "gazapo" en el solo del Carlos Raya cap al minut 4.00! Però bé, el resultat en conjunt és més que acceptable.
No diria el mateix de Get Lucky, el single del Knopfler. És soso i amb poc caràcter, i t'hi pots adormir. A més, no té solo de guitarara. Quin desperdici.
I per acabar bé, Europa VII. La cançó és de l'últim disc de LODVG, i és també per mi una sorpresa positiva. És maca i té un toc tràgic a l'estil Serenade, de l'Steve Miller Band. Cada cop m'agrada més com canta la Leire Martínez.
dimecres, 5 d’agost del 2009
dimecres, 29 d’abril del 2009
Els que pitjor ho han fet
A tothom li afecta més o menys la crisi, primer va ser la gent del sector de la construcció, després el sector industrial, comerços, agències de viatges, etc. I com menys qualificació professional pitjor. L'atur arriba ja al 16%, el PIB segueix baixant i de moment les xifres no donen indicis de recuperació econòmica.
Ara, això si, els bancs i caixes continuen tenint beneficis. L'any passat, la Caixa va tenir un benefici de 567 milions d'euros, un 10% menys que l'any anterior (http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=606427&idseccio_PK=1009). Sembla com si els bancs sempre haguessin de reportar beneficis, i com s'ho fan amb la quantitat d'impagats i la creixent cartera d'immobles procedents dels embargaments? Si no els venen no poden recuperar els diners, i suposo que deuen haver de pagar els impostos corresponents (IBI, etc), per tant què fan? És cert que els bancs creen societats paral·leles a les que els transfereixen els immobles, i així dissimular les pèrdues? Només el SCH calcula que tindrà 6000 immobles en cartera a finals d'any.
Es diu que els bancs són els principals causants de la crisi actual. Han donat crèdits sense miraments per compensar el baix preu del diner durant els últims anys, i quan se n'han adonat han tallat el crèdit i han frenat l'economia. Prefereixen embargar que oferir solucions menys traumàtiques. D'acord, el sistema capitalista es basa en la llibertat d'acció de les entitats privades, però si les entitats privades tenen tant de pes en l'economia, llavors el nostre benestar pot quedar en entredit, condicionat per interessos privats.
Com diu en Joan Barril "d'aquesta manera, qualsevol de nosaltres pot ser banquer" (Portada d'El Cafè de la República, Catalunya Ràdio,17-4-09, http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?)seccio=seccio&idint=716 )
Ara, això si, els bancs i caixes continuen tenint beneficis. L'any passat, la Caixa va tenir un benefici de 567 milions d'euros, un 10% menys que l'any anterior (http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=606427&idseccio_PK=1009). Sembla com si els bancs sempre haguessin de reportar beneficis, i com s'ho fan amb la quantitat d'impagats i la creixent cartera d'immobles procedents dels embargaments? Si no els venen no poden recuperar els diners, i suposo que deuen haver de pagar els impostos corresponents (IBI, etc), per tant què fan? És cert que els bancs creen societats paral·leles a les que els transfereixen els immobles, i així dissimular les pèrdues? Només el SCH calcula que tindrà 6000 immobles en cartera a finals d'any.
Es diu que els bancs són els principals causants de la crisi actual. Han donat crèdits sense miraments per compensar el baix preu del diner durant els últims anys, i quan se n'han adonat han tallat el crèdit i han frenat l'economia. Prefereixen embargar que oferir solucions menys traumàtiques. D'acord, el sistema capitalista es basa en la llibertat d'acció de les entitats privades, però si les entitats privades tenen tant de pes en l'economia, llavors el nostre benestar pot quedar en entredit, condicionat per interessos privats.
Com diu en Joan Barril "d'aquesta manera, qualsevol de nosaltres pot ser banquer" (Portada d'El Cafè de la República, Catalunya Ràdio,17-4-09, http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?)seccio=seccio&idint=716 )
divendres, 17 d’abril del 2009
Túnel de Bracons
Començo el blog amb un link a l'article de Joan Barril "Les obres i els amors" al Periódico del 6 d'abril:
http://www.elperiodico.cat/envN.asp?p=46&i=CAT&n=601595&h=090406
Esta bé que algú defensi aquesta obra pública després de l'enrenou amb els ecologistes pel mig. Fent referència als ecologistes: "I això de l'agressió farien bé de repensar-s'ho. Les comarques tancades poden ser molt mones, però acaben en la decadència. Existeix una estranya fòbia antiautomobilística que intenta oposar-se a tot el que siguin carreteres, com si l'enemic públic número u fos l'enginyer de camins."
Més carreteres, menys temps invertit es desplaçaments, més competitivitat, en definitiva, més possibilitat de progrés. Que no ens va gens malament en aquests temps incerts.
http://www.elperiodico.cat/envN.asp?p=46&i=CAT&n=601595&h=090406
Esta bé que algú defensi aquesta obra pública després de l'enrenou amb els ecologistes pel mig. Fent referència als ecologistes: "I això de l'agressió farien bé de repensar-s'ho. Les comarques tancades poden ser molt mones, però acaben en la decadència. Existeix una estranya fòbia antiautomobilística que intenta oposar-se a tot el que siguin carreteres, com si l'enemic públic número u fos l'enginyer de camins."
Més carreteres, menys temps invertit es desplaçaments, més competitivitat, en definitiva, més possibilitat de progrés. Que no ens va gens malament en aquests temps incerts.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)